l'allau
Davant l’allau d’informació que ens assalta salvatjament, i de manera constant, en les nostres vides, hom tem preguntar què ens ha sobtat més avui (o fins i tot en els darrers cinc minuts); què ens ha mogut a deixar allò que fèiem per dedicar una estona de reflexió a la notícia rebuda.
Es tracta, potser, de la nova empresa que, veient-se afectada per la crisi, no té altre remei que tancar les seves portes i deixar a milers de treballadors sense feina? O potser això ja no és notícia perquè la repetició n’ha tret el seu factor novedós?
Potser ens ha cridat l’atenció la mare de vuit fills que defensa el seu dret a portar més criatures al món (i nosaltres ja no sabem si donar-l’hi la raó, o bé amagar-nos sota els llençols i no treure el nas fins que tot hagi passat).
Potser ens han sorprès els candidats als Òscars i ens hem sentit d’allò més ufanosos d’estar al dia de la cultura subvencionada i els premis patrocinats, que tothom sap que vesteix molt.
O, qui sap, potser ens hem entusiasmat amb una nova victòria del Barça, perquè és un fet reconegut que, quan no hi ha cap altre tema de conversa, sempre es pot recórrer al Barça i als fenòmens meteorològics.
Vés quin mal de cap tanta informació! Em marejo només de pensar-hi.
Per sort, tenim els anomenats Totòlegs, savis especialistes en absolutament Tot —i, per tant, bons en res—, que tan aviat racionalitzen els conflictes a Gaza, com defineixen amb precisió quirúrgica la millor recepta de salsa de calçots.
Sense ells estaríem perduts, visquent encara en la més profunda de les foscors.
Sense ells, potser seríem més feliços.
Publicat al Diari Maresme el 4/03/09
