manifest vital
L’erradicació de les estructures.
El rebuig frontal, total i rabiós de les pautes comercials.
Dir no quan volem dir no defugint el “sí” hipòcrita i el “potser” eufemista.
Renegar de les tradicions socialment i mercantilística imposades, però abraçar les tradicions que són arrels de la nostra cultura.
Parlar clar i sense por servint-nos de tots i cada un dels recursos lingüístics, expressius, semàntics, morfològics i literaris que ens permet la nostra llengua: els que estan més que estudiats i catalogats i els que ens forçaren a oblidar; els que són correctes però, sobretot, els que són incorrectes també. Perquè no hi ha correcte o incorrecte. Hi ha vida. Hi ha dolor. Hi ha una necessitat imperant de vomitar els sentiments que ens cremen per dins.
Cridar si cal. No tenir por de fer sentir la nostra veu, però no cercar que sigui escoltada: el dolor, encara que universal, és expressat de manera individual i, per això mateix, masses vegades incomprès.
Expressar el malestar i l’alegria, les il·lusions i les frustracions, els somnis i les embestides amb la realitat. Expressar la multiplicitat de sensacions sense por de despullar-nos davant els demés.
Plorar, renegar, blasfemar i reivindicar.
No hi estem d’acord i n’estem farts de callar-nos. Ara és hora de parlar i parlar ben alt. Aquesta és la nostra hora.
Parlem sense por.
I fem-ho en català.
Publicat al Diari Maresme el 7/09/07
L’erradicació de les estructures.
El rebuig frontal, total i rabiós de les pautes comercials.
Dir no quan volem dir no defugint el “sí” hipòcrita i el “potser” eufemista.
Renegar de les tradicions socialment i mercantilística imposades, però abraçar les tradicions que són arrels de la nostra cultura.
Parlar clar i sense por servint-nos de tots i cada un dels recursos lingüístics, expressius, semàntics, morfològics i literaris que ens permet la nostra llengua: els que estan més que estudiats i catalogats i els que ens forçaren a oblidar; els que són correctes però, sobretot, els que són incorrectes també. Perquè no hi ha correcte o incorrecte. Hi ha vida. Hi ha dolor. Hi ha una necessitat imperant de vomitar els sentiments que ens cremen per dins.
Cridar si cal. No tenir por de fer sentir la nostra veu, però no cercar que sigui escoltada: el dolor, encara que universal, és expressat de manera individual i, per això mateix, masses vegades incomprès.
Expressar el malestar i l’alegria, les il·lusions i les frustracions, els somnis i les embestides amb la realitat. Expressar la multiplicitat de sensacions sense por de despullar-nos davant els demés.
Plorar, renegar, blasfemar i reivindicar.
No hi estem d’acord i n’estem farts de callar-nos. Ara és hora de parlar i parlar ben alt. Aquesta és la nostra hora.
Parlem sense por.
I fem-ho en català.
Publicat al Diari Maresme el 7/09/07
